Sara Martins_Terminal ES LYCÉE COMTE DE FOIXx
Estava dormint tan tranquil·lament quan de sobte alguna cosa m’ha despertat a les 5. No sé ben bé què era. Obro els ulls a poc a poc i miro a la dreta, el de sempre. A l’esquerra, l’armari amb la porta mig oberta. Quan decideixo mirar cap al davant, el veig allí, plantat davant meu. Cada cop era més gran, ja feia 1,78 m. Es treu les sabates… quina pudor, els pantalons… i ho deixa tot al terra menys el tabac. Havia sortit de festa, ja era major de edat. Salta al meu costat:
“Com t’he trobat a faltar! Què faria jo sense el meu ninot”, diu mentre m’agafa i es posa al llit.