Dia: 18 de gener de 2013

PAULO MATHEUS pereira_4t D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Estàvem els dos a l’habitació. Ella, estirada al llit. Jo la mirava assegut a la cadira de l’escriptori. Amb ella sóc la persona més feliç del món pel simple fet de tenir-la al meu costat. Em fa sentir molt estimat, sento quelcom enorme per ella, no ho puc definir amb simples paraules però sí que ho puc demostrar. Em vaig estirar al seu costat. Ens miràvem l’un a l’altre, sense dir res. Mirant aquells ulls meravellosos, de sobte vaig treure un penjoll que li havia comprat. Es va quedar de pedra. Li va encantar, i a mi veure-la somriure. Els seus ulls brillaven d’alegria. Donar-li tot l’amor d’aquest món és el que em fa més feliç.

ESTHER MOLINÉ_4t D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Colors, olors, calor, vida… Tot això m’envolta ara mateix i m’inspira un sentiment de llibertat que només té un nom, felicitat! Sento la brisa tèbia acariciant la meva pell, els rajos de sol fregant-me suaument mentre m’escalfen. Veig les fulles dels arbres moure’s interpretant una dansa que només coneixen elles. La vida, amb tot el significat de la paraula, m’envolta, creixent exuberant i preciosa, però a la vegada amb una placidesa que tan sols mirant i sentint et fa ser feliç. Encara que només sigui un instant. I són aquests instants d’intensa felicitat els que fan que valgui la pena viure la vida que ens ha tocat a cadascú.