Zarioh Abdellah_Terminal SA LYCÉE COMTE DE FOIX
Veia caure les volves de neu, feia fred, molt fred; els dits se’m congelaven, quan respirava veia el fum que sortia de la meva boca, i cada vegada em costava més i més respirar; la meva pell es tornava blanca a mesura que el fred es feia més intens; ja notava que la mort m’agafava entre el seus braços congelats i els pèls se’m van posar de punta; no notava el meu cos, no tenia ni forces per tossir, els meus ulls només veien l’obscuritat, només em volia rendir, i deixar-me caure al terra per reposar eternament, deixar-me emportar pel fred i la mort… i llavors, vaig decidir encendre l’estufa.