Tania Saravia_Terminal SA LYCÉE COMTE DE FOIX
Darrere la finestra veia caure les volves de neu. Tot era blanc, era difícil de veure-hi. Però de cop tot va esdevenir més clar. Ella estava estirada, jugant a sobre de la neu amb la seva nena. Se la veia alegre, esplèndida, no tenia cap preocupació, només li importàvem nosaltres, la seva família. Tot ens ho donava. No portava guants, però no li feia res, jugava amb la seva nena, les dos reien, s’ho passaven bé. De sobte, tot es va enfosquir, aquella imatge va desaparèixer. En obrir els ulls només veia caure neu. Tenia els ulls plorosos, tot era tan real que semblava que era allà, amb mi, gaudint de tot aquell temps que no vam poder aprofitar.