Sensacions inexplicables

Joao Nuno Da Costa _3r E ESOINSTITUT ESPANYOL
Fa  dos anys vaig tenir la millor sensació de la meva vida. Tot començà quan el nostre entrenador ens va dir al vestidor que haver arribat a aquella etapa del torneig ja era un gran premi. Quan el meu equip va sortir al camp, els vaig animar des de la meva porteria. El partit va acabar empatat 4 a 4 i tot es va decidir a la tanda de penals. Els jugadors de l’altre equip m’havien marcat tots els gols fins al cinquè; llavors, vaig mirar els ulls del jugador contrari (no sé com ni per què), sabia que el pararia, i així va passar. Vaig veure els meus companys corrent cap a mi  per felicitar-me; va ser la millor sensació de la meva vida.

Decepció

Nerea Roncero_3r E ESO INSTITUT ESPANYOL

Vaig sentir la seva veu, la seva dolça veu. Em vaig girar i em va recórrer un calfred per tot el cos. Em vaig sorprendre, no l’esperava. Em va dir que necessitava parlar amb algú i li vaig dir que podia confiar en mi, que intentaria entendre’l. Em va contar que li agradava molt una noia des de feia un parell de setmanes, pensava que se n’havia enamorat. Jo volia desaparèixer perquè estava enamorada d’ell des que tinc memòria. Li vaig dir que m’estaven esperant i vaig marxar. Quan no podia veure’m, em vaig posar a plorar. El meu somni era impossible. Mai arribaria a ser millor que aquella noia, mai no s’enamoraria d’una noia com jo.