Dia: 3 de febrer de 2013

Oriol Martínez Sabio_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Tothom l’espera. T’agradi o no t’agradi l’hivern, encara que prefereixis l’estiu, sempre serà bonic veure’l caure. Amb la seva gràcia, la seva fluïdesa, la seva genialitat. I és que només succeeix un cop l’any, però quan arriba, marca un abans i un després. És aleshores quan la gent s’adona que ja toca treure l’anorac de l’armari, posar ben alta la calefacció i buscar el barret i la bufanda de l’any passat. Hi ha gent que l’espera tota la tardor, i que salta d’alegria en veure’l; d’altres a qui fins i tot se’ls escapa una llagrimeta, i fins i tot gent que plora de l’alegria. Sí, això és la caiguda del primer floquet de neu.

Claudine Cantor_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
El llum incandescent brillava davant els meus ulls i l’ambient era eixordador. No sabia exactament com em sentia: ni tenia por ni estava còmode. Possiblement era l’última cosa que feia: pensar; perquè el que estaven a punt de fer-me podria costar-me la vida. La dona emmascarada em va subjectar el braç amb delicadesa, va cridar l’home de les ulleres i va agafar l’instrument punxegut. L’home va fer el compte enrere: deu, nou, vuit… La dona em va injectar l’agulla al braç i, a poc a poc, vaig notar com m’entrava el líquid i es dispersava pertot arreu. Quatre, tres, dos… La llum es va tornar completament negra i no vaig poder sentir res.