Antònio Martos_1ère Rest. LYCÉE COMTE DE FOIX
La veig sola i asseguda en un banc. Es gira i em veu. El cor se m’accelera i no sé què fer, si dissimular o seguir mirant. Al final, decideixo abaixar el cap i seguir el meu camí. La primera vegada que la vaig veure va ser fa un parell de setmanes, aquí, al parc. Les nostres mirades es van creuar i em vaig enamorar. Des d’aquell dia, he anat tots els dies al parc però no l’he tornat a veure. Fins avui. De sobte, s’aixeca i marxa. Jo intento seguir-la però sóc incapaç de seguir el seu ritme. En aquell moment, penso que no la tornaré a veure, que m’oblidi d’ella, ja que mai estaria amb un noi en cadira de rodes.