Un adéu no pronunciat

Rosa Paulo_1ère BRP Comptab. LYCÉE COMTE DE FOIX

Tenia 5 anys i el meu germà acabava de néixer. Unes setmanes més tard, sense dir-me res, els meus pares em van posar al cotxe per anar en direcció Portugal. Després de 10 hores de viatge, vam arribar. Jo veia tota la família de la meva mare plorant, tots amb una vestimenta negra, i no vaig entendre el perquè. Malgrat ser petita, me’n recordo molt bé, d’aquell dia. Uns anys més tard, quan ja tenia l’edat suficient per entendre aquestes coses, la meva mare em va explicar que el meu oncle havia marxat cap al cel. Ara, que ja soc més gran, entenc el perquè d’aquell dia. I ara, em sap greu no haver pogut dir-li adéu. M’hauria agradat fer-ho.