Anna Sánchez _1r Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Tota la tarda he estat asseguda a la platja i ara comença a ploure. Em disposo a caminar mentre les gotes de la pluja ja recorrien el meu cos. Decideixo tornar a casa passejant per la vora de l’aigua, allà on el mar em pot acariciar els peus. Mentre jo seguia filosofant sobre el sentit de la vida, l’arena persistia a mostrar el meu rastre al món. No obstant això, aquell mantell blau amb rancúnia acumulada insistia que ningú el descobrís mai. En aquell precís moment em va caure la bena dels ulls: l’únic sentit de la vida és lluitar per tal que les teves petjades no desapareguin malgrat saber que ho faran.