Dia: 4 d'abril de 2013

Clàudia Marsal_4t A COL·LEGI ANNA M. JANER

La multitud exclamava temorosa mentre el reflex dels meus ulls es tenyia del color robí més intens. Els músculs no em reaccionaven, la ment se m’ennuvolava i l’àvia continuava allà, dessagnant-se i perdent el color de la pell. Tothom mirant-la sense saber què fer. Una silueta es va formar entre empentes. L’home de jove edat i vestir elegant ordenava amb to alt, però serè, cada acció dels presents: aigua, ambulància… els meus ulls perduts miraven com trencava la màniga de la seva jaqueta blanca per parar l’hemor­ràgia. Agrair-li set anys més tard em reconforta, un dolç i agradable somriure, acompanyat de sinceres i amables paraules.

Maria Vidal_4t A COL·LEGI ANNA M. JANER

Entre la broma blanca, els rajos il·luminen la terra plàcida i adormida. Tenebrosa, misteriosa i captivant. La seva bellesa és incondicional. Sublim. Rere els núvols, no pot admirar la seva esplendor a l’estany. Llum de dia, obstacle en la rutina. Amor incompatible, destí abocat al fracàs. Amants condemnats a un sol i breu instant. Se’n va sigil·losa i transparent. Ell, apareix rogent per l’horitzó llunyà. Moments febles de contemplació secreta. La trobada s’esvaeix vertiginosament. Passió impossible; tràgic destí. És l’etern desig diari i constant. L’arribada de l’eclipsi anhelat. Acaronar-se sense tacte. Estimació tendra i fugaç.