Laia Gonçalvez_3ème L LYCÉE COMTE DE FOIX
Un badall. Un llit. Els ulls tancats. La foscor. La ment en blanc. El meu ésser es trasllada a un món creat per mi mateixa. Allí tot és diferent, les pitjors coses et poden passar, però també les coses més desitjades. Quan et passa alguna cosa que no vols, és mol difícil sortir d’aquest món, sents impotència, frustració. Però quan es tracta d’alguna cosa que t’agradaria que passés de veritat, les coses més inoportunes et desperten i tornes a la realitat. I em pregunto: per què fins i tot quan estàs somiant, la vida és injusta i no et deixa gaudir del teu somni? Per què no se’ns permet poder complir els nostres somnis anhelats?