Aitana Martínez_3r D ESCOLA AND. DE SANTA COLOMA
Són quasi bé les cinc de la matinada i no puc dormir. Noto una cosa a l’estómac que no em deixa dormir. És una sensació estranya, mai no havia estat igual. No sé explicar-la, no sé definir-la. No trobo les paraules per fer-ho. Dono voltes al llit, canvio de posició, el coixí, passejo per casa i fins i tot reviso si em sé la lliçó… però no hi ha manera. No puc parar de donar-hi voltes. Em supera. Ja passen deu minuts de les cinc i estic completament igual. No entenc res. Aquesta sensació no marxa, em sento segura i això m’agrada. M’agrada notar com em comencen a créixer papallones a l’estómac.