Dia: 13 d'abril de 2013

Mireia Fumenal_3r A  COL·LEGI SANT ERMENGOL
El primer dia de la meva vida ja vaig saber que una àvia era una cosa molt especial. És com una segona mare en qui pots confiar tota la teva vida. I de totes les àvies, la meva és la millor. Tota la vida ha sabut com estava, què em passava i com em sentia. M’anima en les coses bones, m’ajuda a superar objectius no aconseguits i em fa somriure com mai ningú altre ho ha pogut fer. Sé que sense ella les coses canviarien. Molts cops no l’he valorat com ho hauria hagut de fer però ella l’únic que vol és que jo sigui feliç. És la millor de totes i sé que quan ja no hi sigui, hi haurà un lloc buit que mai ningú el podrà ocupar.

Martí Torregrosa _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Era fosc i el carrer estava desert, només il·luminat per un parell de fanals. Algú em seguia des de feia estona. Les seves passes eren silencioses. Eren semblants a les meves per no dir idèntiques. Vaig accelerar el pas per intentar sincronitzar els moviments del meu perseguidor. Vaig començar a pujar i baixar de la vorera per si el podia despistar. Inclús em vaig treure les sabates per no fer cap soroll. Era inútil, era allà amb mi… La seva perícia en caminar m’estava començant a irritar. L’ única solució va ser trencar els fanals i seure a la vorera.