Aloma Blanch_2n batx. cient. A EA BATXILLERAT
Arribo corrent, com sempre, però aquest cop no és el mateix. És tard, fosc i fa fred. El cor em palpita i tinc la sensació que res no serà com les altres vegades. Sóc conscient que em necessita i jo no hi sóc. Estic davant de la porta i tinc el cabell moll per la neu humida que se’m fon per l’escalfor del cos. No puc evitar mirar per la finestra i veure el que desitjo –sempre ho faig quan ell m’espera–. Però no es veu res, està tot fosc i em sento malament. Desitjava veure’l allà, al sofà, esperant-me, dormint… Però ja no hi és, s’ha cansat d’esperar… L’he fallat.