Dia: 23 d'abril de 2013

Maria Gómez_4t A EA SEGOAN ENSENYANÇA ORDINOo

Vaig caminant per aquest desert d’amor, rodejat de sentiments, passió i desig. Mai hauria pensat que es pogués estimar tant, que les paraules es fan reals, i que una mirada és un món. Per tu, seria capaç de tot i de res, creuaria el món a mossegades per veure’t, seria la primera que s’aixecaria al teu costat cada matí, i t’estimaria fins que fes mal. El teu cabell castany, i els teus ulls mar­rons com la fusta em fan somiar dia i nit. Tot i així, he somiat mil cops la teva mirada, i encara no sé el que significa. Malauradament, tot això no podrà ser mai, perquè he descobert que les aparences no sempre enganyen, que no saps mirar a través de les llàgrimes, que no et podré tornar a estimar.

Nil Latorre_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

La pèrdua d’un ésser estimat sempre ha estat i serà un moment difícil d’afrontar. Fins i tot quan saps que aquest “moment” és una ombra projectada amb tanta intensitat que ja t’has adonat del seu inevitable efecte, t’agafa un bon dia i desprevingut t’arrabassa tot sentiment d’esperança i el converteix en pols. Com podem afrontar llavors aquesta situació inhumana? Aquest sentiment de buidor que ens envaeix? Simplement, no es pot. L’únic que ens queda és la petita certesa que un dia o altre, ens tornarem a retrobar i per això hem de gaudir dia rere dia, recordant que sempre estaran al nostre costat.