Dia: 4 de novembre de 2013

Clàudia Palau_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sóc a la cambra de sortides. Estic nerviosa, però concentrada. Em pico fort les cames, salto, faig rotacions amb els braços… És l’hora. L’àrbitre crida el meu nom i em dirigeixo al carrer on he de nedar. Tanco els ulls i penso en totes les hores d’entrenament, en tots els sacrificis… Estic preparada, ho sé!  La sèrie anterior surt de l’aigua. En breu hauré de saltar i demostrar als altres, però sobretot a mi mateixa, que la recompensa val la pena. Els nervis es multipliquen quan el primer xiulet sona. Pujo al trampolí. “Preparats” diu l’àrbitre  i un calfred d’adrenalina em recorre de cap a peus. Sona el segon xiulet.

Marc Lucendo_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Cada dia a les dotze del migdia ve la mare a passar una estona amb mi, parlem de tot i de res, i així estem les dues fins a dos quarts de tres, hora en què la mare torna a treballar. La tarda ja no se’m fa tan amena des que el pare ja no  pot venir a visitar-me, però jo sé que aviat el tornaré a veure i estarem junts. Es fa de nit, els dolors són molt intensos. Somnio, és molt real. Hi ha una llum blanca que m’atreu, al final del camí veig el meu pare, m’apropo, el toco i els dolors desapareixen. Miro enrere, la mare plora…

Ferran Mata_4t C EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Vam pujar a l’autobús. La calor ens pesava a l’esperit. Un estrèpit em sobresaltà: l’autobús emprenia el seu viatge amb nosaltres dos a l’interior, un viatge sense retorn cap al desconegut. Cada cop era més i més fosc, fins que ja no vaig poder veure res de tot allò que ens envoltava: aquell preciós paisatge s’havia apagat. Desconcertat, vaig buscar una mà amiga que m’ajudés en aquell moment de debilitat i, de cop i
volta, em vaig desconnectar, em vaig adormir. En despertar, uns rajos de llum em donaven directament a la cara i el mòbil
sonava dins l’estreta butxaca dels pantalons: era l’àvia, per saber si havíem arribat a la platja.

Maria Morató_4t C EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Menys de sis hores per aixecar-me. No hi ha manera. Obro el llum, agafo un llibre vell i començo a llegir. Tres capítols i res. Faig mitja volta, ho provo del costat esquerre. Deixo el llibre sobre la tauleta i repasso totes les coses que he fet durant el dia. Torno a girar-me i plego una cama. Me n’adono, cada nit el mateix. Tanco els ulls a la força i em munto les meves paranoies. “Què agafaria si a mitja nit hi hagués un incendi?, el jersei blau? És nou, però… el taronja m’agrada més, potser els dos…” I amb aquells pensaments entro en un somni ple de jerseis que em portarà a alguna conclusió que evidentment demà no recordaré.!