L’avi i jo

Thaïs Moraguez_4t B EA 2a ENSENYANÇA D’ENCAMP

Jo, quan era petita, no entenia que certes persones majors, per instants, perdessin la memòria. Per això, un dia vaig demanar-li a la meva àvia que com era que l’avi a vegades no recordava qui era, entre altres coses. Em va costar d’entendre. Més endavant, un dia vam quedar per anar tots dos al parc a passar la tarda després d’haver berenat, però llavors, en aquell moment, va ser quan va començar tot: es va oblidar de mi i de la tarda que havíem decidit passar junts. No deixo de pensar en aquell dia, en què l’avi ens va deixar. La malaltia se’l va endur.