Dia: 21 de gener de 2014

Elisabeth Fernandes _ECP 2 FORMACIÓ PROFESSIONAL

El sol entrava de ple per la finestra, però ella encara no volia despertar-se del tot, es podia permetre uns minuts més al llit. Amb el rostre fos en el llençol mullat d’una aroma inconfusible va notar la seva pell, les mans àgils i una llàgrima rodolant per la cara. Tenia els ulls mig oberts i feia un somriure fals. Uns calfreds li recorrien de cap a peus els cinc sentits. Sentia l’eco de l’última abraçada d’aquell amor sense lligams. Desitjava que la pròxima nit arribés com més aviat millor. Entén per què arriba tard a la quimioteràpia se-nyor doctor? El càncer podria esperar uns minutets més, oi?

Maria Areny_ECP 2n FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estic en un país nou per mi, és un país molt diferent del nostre. He complert el somni de visitar aquest lloc. És un lloc exòtic, amb moltes olors, és un país que li costa sortir de la pobresa, però segur que algun dia ho farà.
Estic complint el somni d’ajudar una altra gent. Estic fent de voluntària en uns espais preciosos. Algun aspecte és semblant al nostre país, la gent és acollidora i molt familiar, contínuament t’ofereixen llar i menjar. M’atrau conèixer una cultura nova i uns costums alimentaris diferents.
Aquest país, l’Índia, m’ha ajudat a obrir els ulls.