Dia: 2 d'abril de 2014

Michael Meira_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia del tot normal a la nit. Estàvem sopant en un restaurant mentre que ella va sortir amb els seus amics. De sobte, ens van trucar dient que era a l’hospital perquè s’havia desmaiat. Jo no sabia què passava, però els meus pares van anar corrents a l’hospital mentre jo era a casa tranquil·lament sense saber què havia passat. Quan els meus pares van arribar em van dir que anés a dormir i ho vaig fer sense dir res. Uns minuts més tard vaig escoltar uns crits de desesperació i em vaig aixecar sense fer soroll per veure què deien els meus pares. L’únic que vaig escoltar és que ella tenia una malaltia anomenada esclerosi múltiple.

Vera González_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Elena i en Tom havien arribat al motel feia poca estona. Havia estat un viatge llarg, amb la pluja entristint encara més els sentiments d’en Tom provocats per la mort del seu pare. No havia parlat en tot el viatge, i tampoc ho feia ara; s’havia tombat al llit i mirava el sostre. De vegades, fins i tot, plorava en silenci. L’Elena tenia por de l’endemà al matí, quan en Tom i ella haguessin d’anar a l’enter­rament. En Tom seria capaç de suportar-ho? La nit va arribar sense que la pluja parés. Ja era mitjanit i l’Elena dormia. De sobte, va sonar el timbre. En Tom es va alçar i va obrir la porta. Es va tornar blanc com la paret. –Pare?