Avorriment

Neuza Torres_1ère ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic sola a la meva habitació. Sola. Escolto música. Sola. Estic avorrida perquè no sé què fer. Potser me’n vaig a dormir… Però… si són les dues de la tarda! Decideixo trucar a una bona amiga per anar a donar un volta. La truco i no la localitzo. Com sempre, el seu mòbil està fora de servei… Miraré una bona pel·lícula al sofà. Sola. No. Tampoc en tinc ganes. Continuo pensant en coses que podria fer per acabar de passar la tarda. La veritat és que no tinc ganes de fer res. Potser el fet d’estar de vacances no sempre és bo, no sempre és la millor opció. T’avorreixes… És molt estrany, però trobo a faltar fer deures!

G

Lara Areny_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Et trobo tant a faltar… però no et puc perdonar. No ho puc fer. No m’has demanat perdó. Perdó per allò que em vas fer. Sobretot vull que te n’adonis, que reaccionis. Encara no puc creure el que va succeir. Vas passar de lluny la barrera del límit, de l’imaginable. Però ara ja està fet. No ho vull explicar a ningú, no vull que la teva imatge canviï de cara als altres perquè, malgrat tot, sé que no ets així. Ara ja no parlem, fa dies que no he creuat la teva mirada. Si et trobés, faria com si res. No tinc res a retreure’m, la culpa va ser teva. Però pateixo molt, només m’agradaria esborrar-ho tot i recuperar al meu germà.