Dies de cinema, com diu no sé qui

Sara Guillermo_4t B COL·LEGI ANNA M. JANER
Cantem sota la pluja, esmorzem amb diamants, plorem amb “I dreamed a dream”, i anem de festa el dissabte amb Jay Gatsby. Ens passegem pel blanc i negre de Hitchcock i pel multicolor de Disney, sense oblidar-nos del Rock and Roll i les drogues, les mans tisores i les núvies cadàvers. Mecanitzem les taronges i viatgem al passadís d’un hotel per veure les bessones mortes. Temem els robots que busquen John Connor i afegim un bombí al bigoti que odiem, amb ganyotes i rialles. Mengem cervells. Som Hòbbit, nan i elf per convertir-nos en vampirs, zombis, Frankenstein o mòmies. Alguns en diuen cinema; jo, en dic somnis.

En mig minut

Mireia Canut_4t B COL·LEGI ANNA M. JANER

Quan els nedadors de la sèrie anterior a la meva toquen amb la mà la paret, tot el món exterior desapareix. Només veig l’aigua, com es mou tota plàcida, com si no es pogués trencar la seva harmonia. No sento res, el cor em batega tan ràpid, tan fort, que amb prou feines escolto el xiulet de l’àrbitre. Hem de pujar al trampolí. Mans i cames em tremolen, però aconsegueixo que em responguin i em col·loco en posició de sortida. Preparats! –crida l’àrbitre. Deixo de tremolar, de sentir i de pensar. Piiip! No me n’he adonat que ja estic entrant a l’aigua. El nerviosisme s’ha quedat fora de l’aigua i ara ja només queda donar-ho tot.