Blanca Lorenzo_4t C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
No m’arriba la inspiració. Giro el cap a la dreta i què veig? Doncs gran part d’Andorra. Giro el cap a l’esquerra i veig unes escales. Si miro recte em trobo amb un munt de lletres, paraules que no sé on les puc posar perquè concordin i em donin 640 caràcters, i penso: estic escrivint un microrelat en funció del que veig, això no m’havia passat mai. Intento pensar, però res surt del meu cap, la imaginació no flueix… El millor que podria passar és que ara pogués inventar un microrelat, fer concordar totes les paraules i no fer faltes que si no baixa punts. Ja està! Ja sé com començar: Estava asseguda al banc del parc, quan de sobte…
Dia: 9 d'abril de 2014
L’última frase
Adei Bazán_4t C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO
Arribo a casa, cansada, feixuga, de l’escola; deixo la motxilla sobre la cadira que tinc davant i aquest cop no engego l’ordinador, obro la motxilla sense pressa, amb delicadesa, gaudint del soroll de la cremallera. De la motxilla n’extrec un llibre, encara du el preu enganxat a la tapa; abans de tot llegeixo el títol, passant el dit índex sobre les lletres: estan en relleu. L’obro per una pàgina qualsevol i l’oloro, fa olor a nou. Em trec les sabates, m’assec sobre el llit, recolzo el cap al coixí i obro el llibre per l’última pàgina; no ho puc evitar, intento no fer-ho però la curiositat pot amb mi i… llegeixo l’última frase.