Laia Monturiol_2n B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
La mirava atentament, no es deixava cap detall, girava el cap a banda i banda, la repassava des de tots els angles; s’hi acostava, s’hi allunyava… No podia parar, la contemplava durant hores, dies, mesos, anys. L’omplia de llàgrimes, de somriures, i d’exaltació… l’embogia. Un plaer continu, una sobredosi d’emocions, de bellesa artística, una febre malaltissa li recorria el cos, la sang li circulava cada vegada amb més pressió, més vermella, més intensa. El cor bategava a 100 per hora. Pell de gallina. Tremolors. Un incontrolable desig d’expressar tot el que veia en aquella obra d’art. Una clara i diagnosticada síndrome de Stendhal.