Dia: 20 d'abril de 2014

Meritxell Vázquez_3rC EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Va ser ell qui em feia somriure, el que em donava ganes d’aixecar-me cada matí per començar un nou dia donant el millor de mi als meus estimats. El que em cuidava, escoltava, estimava… des que era ben petita. Hem crescut junts. Som totalment diferents, però ens estimem, ens pensem i ens cuidem com si fóssim un.
Els dos junts hem passat moments d’aquells que tindrem sempre un racó en la nostra ment i que traurem quan ens posem a pensar en la nostra infància; sí, ha estat plena d’obstacles que ens han costat de saltar, però gràcies a ell han estat la millor part de la meva vida… Ell era, és i serà la segona part de mi.

Olga Palou Roca_3r C EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Aquell dia, oncle, em vas fer sentir com mai m’havia sentit només veure la cara que posava el meu pare: ja vaig saber que alguna cosa dolenta t’havia passat. Em vas ensenyar a veure la vida d’una altra manera i a descobrir sensacions que mai havia sentit. Tu ho donaves tot per mi, i si mai tenia un problema, sabia que en tu podia confiar. Cada cop que veig una flor un calfred em recorre l’esquena i se m’omplen els ulls de llàgrimes. Sàpigues que dintre meu sempre tindràs el teu racó i sàpigues que ja t’he portat al lloc on tu em vas demanar. Només em queda dir-te que t’estimo i sempre ho faré, i sàpigues que sempre et recordaré.