Dia: 6 de maig de 2014

Angy Boado_3r A EA 2A ENSENYANÇA STA COLOMA

Em sento fatal, no estimada, discriminada per tothom. Els meus companys no em volen a classe i m’insulten. Tinc tota l’escola en contra meva i no sé per què. No tinc ganes de fer res, ningú em vol. Fins i tot el meu nòvio m’ha deixat. Em sento incapaç d’anar a l’escola. No vull que em facin mal. Els meus pares no ho saben i no penso dir-ho. M’ho estic empassant tot i algun dia explotaré. Veig que no encaixo amb ningú i ja no tinc forces per intentar-ho de nou. Per què m’he de rebaixar sempre jo? Per què m’han de rebaixar sempre a mi? Ja no puc més. Ho sento pares, no us ho mereixeu però no aguanto més…

Julia Nadal_3r A EA 2A ENSYENAÇA STA COLOMA

Tinc setze anys, no sé si ho hauria de dir, però estic embarassada. No ho vull explicar, no sé qui n’és el pare ni com ha passat. Em costarà molt explicar-ho als meus pares, sobretot al pare. Si no ho explico se n’adonaran aviat, no podré dissimular la panxa gaire més. Ja estic de quatre mesos i no puc avortar. I ara què faig? Ja els ho he comentat, no s’ho han pres gaire bé. Sóc una adolescent amb una vida dins meu. Els ho he hagut de dir amb segones; la vergonya em mata. Ja n’estic farta de tot això, prefereixo no saber res de ningú, morir-me jo i matar el que porto dins meu: m’ha arruïnat la vida!