Dia: 15 de maig de 2014

Nerea Larregola_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX

Entro al metro per anar a treballar, la rutina de sempre, m’assec a esperar el metro. Començo a recordar la meva història amb aquella persona especial, el primer cop que ens vàrem trobar, els primers sentiments que comencen a brotar, el primer somriure i el primer petó. Pensar que tot allò era real, que havia trobat una persona amb qui estar. Però van iniciar-se les complicacions, va començar a marxar sense cap explicació, al principi pensava que m’evitava fins que va desaparèixer davant meu. Era estrany, una mena de viatjant del temps, però se’n va anar… Fa més d’un any que no el veig, continuo esperant. T’esperaré sempre.

Júlia Lacombe_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX

Asseguda, miro les meves mans tremolant, encara hi tinc tacada la teva sang i veig… milers de records que em tornen al teu costat, en aquell moment on ens vam conèixer, on em vas besar. No puc tancar els ulls, perquè si no ho torno a viure tot. Aquella bala perduda, el teu cos als meus peus i sento: “I en aquest moment et prometo que som infinits”, una promesa que per sempre quedarà. Aquestes últimes paraules justament no havien de ser les últimes. Per què t’has hagut de posar al mig? Un dia ens trobarem… ara deixo caure les llàgrimes que em maten a poc a poc, com si sentís el teu fantasma tan a prop. De terra cap al cel: adéu. T’estimo.