Nerea Larregola_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX
Entro al metro per anar a treballar, la rutina de sempre, m’assec a esperar el metro. Començo a recordar la meva història amb aquella persona especial, el primer cop que ens vàrem trobar, els primers sentiments que comencen a brotar, el primer somriure i el primer petó. Pensar que tot allò era real, que havia trobat una persona amb qui estar. Però van iniciar-se les complicacions, va començar a marxar sense cap explicació, al principi pensava que m’evitava fins que va desaparèixer davant meu. Era estrany, una mena de viatjant del temps, però se’n va anar… Fa més d’un any que no el veig, continuo esperant. T’esperaré sempre.