Marina Gaeta_3r C EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA
Un dia t’aixeques i tens aquell pressentiment que avui serà un mal dia. I així va ser quan em van dir que estava a l’UCI. La trobo a faltar. És molt estrany ja que és difícil haver de substituir moltes estones amb ella, petons i dolces abraçades en estones fredes de trenta minuts. És molt difícil veure-la així; posar-te la bata, obrir la porta, quedar-te al seu costat callada, agafant-li la mà i dir-li a cau d’orella: “Hola preciosa, estic amb tu i sé que ets forta i que podràs amb tot això.” S’està convertint en la meva rutina. I he de viure amb la por que ella no pugui contestar-me: “Jo també t’estimo.”