Adrià López_3r C COL·LEGI SANT ERMENGOL
Per fi arribo al cim, el vent em fereix la cara. Intenta restar-li encant a aquest màgic moment, però no pot. L’encant del paisatge és indescriptible. El roig de l’alba lliura una batalla amb la llum blanca dels estels, i a l’oest la negra nit segueix ferma i estable amagant totes les impureses d’aquest món. De sobte, el reflex de la neu em fa tornar a la realitat. Potser encara em puc fer enrere, no ho sé. Tres segons al cim de la muntanya perduda han valgut més que seixanta anys de vida junts. Però ja és massa tard, faig un pas endavant i començo a caure quan la foscor comença a esvair-se. L’obscuritat guanya, ara només hi ha silenci.