Dia: 1 de juny de 2014

Arnau Fonzález_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Ell ja em va avisar, però jo de cap manera li vaig fer cas. Em va dir que a la mínima que sentís la paraula “JA!”, parés quiet, no em mogués més i no digués res. Era una manera indirecta de dir-me que era un pesat, un neguitós, i que molestava a tota hora tothom. Ell va començar el compte enrere: – Cent, noranta-nou, noranta-vuit, noranta-set, …, cinquanta-cinc, cinquanta-quatre, … vint-i-u, vint, dinou,… cinc, quatre, tres, dos, un, JA!
Em vaig aturar, no vaig quasi ni respirar, i evidentment, no vaig dir ni una sola paraula. Mai no m’havia imaginat que, estar tan i tan quiet i tan callat, hagués pogut ser tan incò-        mode.

Oriol Llauradó_3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

No sento enveja ni gelosia quan veig parelles d’enamorats. Sé que el meu amor és molt més, que va molt més lluny, molt més enllà. Ho sé. Ho noto en la cremor dels meus ulls, en l’arítmia dels batecs del meu cor, i en els sospirs del meu alè en sentir el teu nom. Trontolla tot el meu esperit tan sols pensar com se me’n va la vida amb el més breu segon de somiar-te. T’esperaré el que calgui. Tota l’eternitat, si convé. No hi ha obstacles per a deixar-te d’estimar. No puc deixar de sentir quelcom per tu si jo existeixo i Déu m’ha encomanat aquesta missió, que és la d’estimar-te amb tot el meu ésser i fer-te de per vida feliç.