Dia: 7 de juny de 2014

Andrea Guilherme _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Cada cap de setmana espero impacientment una trucada d’una persona molt especial per a mi, però crec que el sentiment no és el mateix per als dos. No perdo l’esperança, que ell m’estimarà com jo l’estimo, però es fa molt difícil lluitar per algú a qui no li importes massa. Aixecar-te cada matí pensant que avui és el dia que es preocuparà per tu, però no. Discutir amb les persones que es preocupen per tu per defensar-lo. Cada vegada que està amb tu et fa mal i l’únic que reps és una cosa material perquè acceptis les seves disculpes, cap mot tendre, i les poques paraules que pronuncia són per fer-te mal, sense cap mena de motiu.

Luna Marcet _3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Aquell instant precís en el qual em creuo amb la persona que he estimat i amb la qual he passat els millors moments de la meva vida i amb qui ara ja no em parlo. Veig com em mira als ulls i dins seu em demana perdó, em suplica que em pari, que en parlem i que ho arreglem. Jo caic en la seva mirada i em tornen a venir tots aquells instants que ara desitjaria esbor­rar com qui esbor­ra una foto, però per desgràcia no és possible. Recordo totes aquelles tardes, tots aquells somriures, tots aquells “et necessito”. Tinc ganes de plorar, de rendir-me, d’abandonar-ho tot i de desfer-me. Però no, no ho faig. M’aturo, passo de llarg i somric.