Dia: 17 de juny de 2014

Clàudia Gomes _1ère  SB STMG LYCÉE COMTE DE FOIX

Et necessito. Necessito veure’t, olorar la teva aroma deliciosa i sentir-te a prop meu, molt a prop… Tan a prop que pugui clavar-te una queixalada en tan sols un segon. Començo a córrer, tinc ganes, moltíssimes ganes de trobar-te. No aguanto més aquest buit dins meu, aquest dolor que em provoca la teva absència, aquest zzzz que surt del meu estómac. No puc més! He alentit el pas. Crec que m’apropo a tu, ja falta poc, aviat estarem junts i ningú ens podrà separar. Sento el meu rellotge: tic-tac, tic-tac i de sobte, DRING! Ja és l’hora, t’estimo.
Per fi he arribat a la cuina, obro el forn i trec la pizza. L’espera ha acabat, bon profit!

Joana Pereira _1ère  SB STMG LYCÉE COMTE DE FOIX

Què puc dir-vos? Ell és tan especial per a mi, ho és tot! Potser no és el més maco, ni el més gran. Però, “l’exterior d’una persona no és el més important”. No és això el que diuen? És impressionant la grandiositat que conté el seu interior. Ell està sempre amb mi, m’acompanya on sigui i quan sigui, sense importar lloc i hora. Sempre em fa costat en els meus moments més difícils, passi el que passi. Ell m’ajuda a superar els meus errors del dia a dia, els meus problemes i embolics. És molt important per a mi, ja que em segueix des que tinc set a-nyets, quan vaig aprendre a escriure. Per això és: el meu salvador, el meu corrector!