Dia: 18 de novembre de 2015

Clàudia Gracia _3r C EA 2A ENSENYANÇA STA COLOMA

Aquest és el crim perfecte, un crim que ningú sap ni qui l’ha comès ni com s’ha produït. Un crim que ha matat molta gent, però no l’esperit sinó l’ànima. Quan algú mata l’esperit, el mata i ja no es pot fer res, però quan et maten l’ànima… et quedes sense il·lusió, sense somriure, sense humor. Tot i així segueixes vivint de la manera més indesitjada. Aquest crim l’ha comès la societat: ha estat comès per cadascun de nosaltres. Un crim que mai es podrà resoldre, el crim de ‘l’esperança’, un crim que va desanimant tothom. Totes les petites històries de persones, persones malaltes, en guerra, saps com se senten aquestes persones?

Ana Maria Prieto_3r C EA 2A ENSENYANÇA STA COLOMA

Jo mai et vaig tenir com a amic, mai em va agradar la teva companyia, però el destí va ser ingrat i et va posar al meu camí, sense que m’ho esperés i sense voler-ho. Sé que des d’aquell dia fatídic no tornaràs a deixar-me mai més. Ho sé i ho admeto, però això no em debilita ni el més mínim, només fa que sigui més forta, prudent, i em faci estar sempre alerta. Sé que en la debilitat és on trobes el teu poder, és on t’alimentes i et fas més fort. Com que ara sé que seràs sempre un fidel company de viatge, vull que sàpigues que aprendré de tu, que et robaré el poder i que encara que no deixis de seguir-me, mai em deixaré vèncer per tu.