Dia: 2 de desembre de 2015

Carlota Jordi _3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Només d’escoltar la paraula audiòfon l’estómac se’m remou. Cada cop escolto menys. Sé que necessito ajuda, però només pensar que si els ho dic, me’ls posaran… Puf… Em poso malalt. No sé què fer, la setmana que ve he d’anar al metge, i s’adonarà  que no escolto gaire bé res. I em dirà: “T’hem de posar AUDIÒFONS.” Ja ho he passat molt malament per la meva cara i només de pensar que ara m’han de posar audiòfons no sé què semblaré.
Ha arribat el dia menys esperat de la meva vida. Avui em posen audiòfons. No sé què pensar. El metge obre l’armari i treu els audiòfons, penso dintre meu: “NOOOOO!”

Nayara Fernandes _3r B EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

El meu primer dia a l’escola tenia molta por. Els mestre cridaven, ens castigaven… Tots els meus companys i jo ploràvem perquè volíem els nostres pares. A l’hora del pati no ens deixaven jugar, només quedar-nos asseguts sense parlar. A les classes només ens feien escriure i no podíem parlar, perquè si no ens castigaven sense marxar a casa. També al menjador el menjar era dits, cames, braços… plens de sang i per beure sang. No hi havia llum per cap lloc, era tot fosc. Els mestres eren vampirs i ens mossegaven a tots per alimentar-se. Va sonar la campana i vam sortir corrents d’aquell lloc que en diuen escola.