Dia: 9 de desembre de 2015

Èric Noreña _3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Era tard. El sol ja s’havia amagat feia estona. Van passar tota la tarda recollint llenya per a aquell moment. Ara tocava sopar alguna cosa i escalfar-se a la vora del foc. Van agafar la llenya més seca que hi havia. Va saltar la primera espurna. El foc ja estava encès i ja començava a consumir  totes les branques. La flama va començar a créixer. Mentre un dels excursionistes agafava el petit fogó i el poc menjar que podrien consumir,  l’altre es va asseure a la roca del costat de la foguera. Va observar el foc i va començar a recordar els seus records més profunds i estimats, com si la flama obrís les capes de l’ànima del noi.

Clara Moreno _3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Sentia aquella aigua freda sacsejant el meu cos. No em deixava respirar. El meu cor deixava de funcionar, ofegant-me a poc a poc. Cada vegada tenia els sentits més adormits. Ja no tenia respiració, ni cap mena de sensació. Aquell mar blau, sota el cel clar i el sol brillant, indicava que era una tarda de dissabte perfecta, sense cap incident aparent. El que no imaginava era que uns taurons acabarien bolcant la meva barqueta, i que aquella tarda de dissabte, només amb 15 anys, seria la meva última tarda, serien les meves últimes hores! Allò no s’ho podia imaginar ningú; ni els meus pares, que estaven passant la tarda al cinema.