Dia: 5 de desembre de 2015

Anna Estañol _3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
L’ambient a l’aula estava enrarit després de la notícia del suïcidi de l’Ona. Precisament ella, que era tan perfecta i popular. L’exemple a seguir i envejada per tots. Vaig rellegir el darrer treball fet plegades. El to de la redacció em va angoixar. Era un crit d’ajuda; uns crits de socors. En nombrosos fragments del seu diari, únic lloc on era ella mateixa, es veia la por. La por a decebre el seu entorn era massa forta. La pressió per destacar sempre i les expectatives generades i autoimposades li havien posat el llistó massa alt. No es veia amb cor de seguir. Les forces se li havien afeblit. L’obsessió d’agradar l’havia destruït.

Luz Zurdo _3r A COL·LEGI ANNA M. JANER
Aquell estiu, el recordo viu com si fos el darrer. Ràpid, intens, fugaç i meravellós. Mirades gravades al cor. Somnis i esperances impossibles dins les promeses d’amor. Mots verges escoltats per primer cop i sorgits del bes endolcit d’una càlida i tendra abraçada. Inoblidable el record. Paraules i no crits, riures i no plors, afalacs i carícies i no cops. Adéu a aquell estiu. Ha fugit la màgia, i, amb ella, el primer petó, però esdevingut una il·lusió permanent i endinsada i ancorada dins el cor. Un record que no esborrarà cap altre present ni futur petó. Records profunds i fàcils de tornar-los presents i impossibles de repetir.