Dia: 6 de desembre de 2015

Albert Albós _3r D EA 2a ENSENYANÇA ORDINO

Els meus dits noten la lleu frescor del ferro del gallet, que recula a poc a poc fins al topall. La llisa fusta polida em frega la cara, obligant la meva galta a fer una sacsejada mentre la meva rígida espatlla es dispara cap enrere bruscament. Un fort serramball recorre les meves orelles i fa tremolar els meus timpans, just al moment en què el forrellat fa un brusc moviment, obrint la recambra i deixant caure una llarga i daurada bala. El llarg canó, encara calent, treu un diminut núvol de fum negre acompanyat d’una petita ràfega de pólvora que desapareix amb la presència d’una fina brisa d’aire pur. La pau regna altre cop.

Alba Cortés _3r D EA 2a ENSENYANÇA ORDINO

Sentia la música a les meves venes, les envetades em cridaven. Un cop les envetades es van col·locar als meus petits peus, vaig començar a ballar com si res. Vaig sentir aquella gran sensació de satisfacció pel que estava fent. Les hores passaven i jo seguia desconnectada dels problemes diaris. Sentia com si res tingués importància i tots els meus problemes diaris marxessin al ritme de la música. No m’importaven ni les hores ni els minuts i molt menys els segons invertits en aquella gran afició que des de ben petita portava amb mi. L’únic que volia era sentir la gran sensació indefinida de tenir per un instant ales als peus…