Dia: 8 de desembre de 2015

Carlos Arcila _3r A EA 2a ENSENYANÇA ENCAMP

Cada dia arribava a casa i deixava les coses tirades a l’entrada, feia passar els meus amics a l’habitació i quan entrava la meva mare després de recollir les meves coses tirades i ens preguntava com havia anat el dia i si teníem gana o set, jo li tancava la porta amb clau i li cridava: “Pesada!” Aquest comportament un dia o dos no passa res però quan és tots els dies així te’n pots penedir. Jo no valorava la meva mare fins… fins que un dia ella va morir i jo em vaig sentir molt culpable. El seu fill no la va tractar bé mai i es mor… això són coses que mai s’obliden… És la responsabilitat tan pesada que et queda tota la vida al cor.

Patrícia Araujo _3r A EA 2a ENSENYANÇA ENCAMP

Aquell lloc on aprens a créixer, on aprens a fer amistats, on aprens a cuidar-te i a cuidar. On aprens a viure. Aquell lloc on tots els dies aprens coses noves, aquell lloc on tots els dies penses, aquell lloc que tant si com no et fa imaginar, aquell lloc on tots els dies crees, aquell lloc on t’esforces per tenir un futur, aquell lloc on tots els dies seus, aquell lloc on crees el teu futur. És molt evident que no tots passen per aquest lloc així que tots els que hi passen ja ho poden agrair, perquè hi ha molta gent que no té la possibilitat de seure en una cadira d’una escola i crear-se un futur per si mateixa.