Dia: 11 de desembre de 2015

Sofia Andrade_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Ella estava de vacances. Quasi mai estava a casa. Però aquell dia feia calor i era impossible estar al carrer. Va anar a Facebook, on va veure que tenia un missatge d’un noi desconegut. Tot va començar amb un “hola ens coneixem?” i des de llavors van parlar. Al principi eren una mica distants però al final va canviar: els hola van donar pas als cari… quan va tornar de vacances van quedar; aquella tarda va ser perfecta. Tot era bonic. Però no per gaire temps. Ella tenia por de perdre’l però mai li ho deia. El veia distant. Temia que les coses canviessin i que ell s’oblidés d’ella. Però això mai se sap fins que s’intenta.

Diana Araujo_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Em poso a pensar com algú pot viure fent mal els altres, perquè se sent superior, quan no ho és… Però com no pot ser-ho, els fa patir. No solament les crítiques fan que els facin sentir malament com també el fet d’assenyar-los amb el dit perquè han errat. Què passa? Aquell algú mai s’ha equivocat? Tothom falla en un moment o un altre, uns més, uns altres menys, però ningú és perfecte…
Som tots iguals, ni jo millor que ells, ni ells millors que jo. Però sí, encara hi ha gent en aquest món que viu de fer patir els altres, que no sap pensar en la seva vida i deixar la dels altres… Potser algun dia canviïn la seva manera de ser…