El gat perdut

Sandra Batalla _3r B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Avui, quan tornàvem del col·legi, m’he trobat un gat sota un cotxe. Una senyora intentava treure’l per poder arrencar el vehicle, però no s’hi atrevia tota sola i l’Ariadna, la meva germana, l’ha ajudat sense dubtar-ho. En veure’l, amb uns ulls blaus com el mar, les potetes petitones, les orelles diminutes i punxegudes, el pèl suau, i la cara arrodonida i mig espantada, el primer que he pensat és: que bufó! I ràpidament l’hem portat a casa. He trucat a la meva mare i li he preguntat: “Ens podem quedar el gat?’’ Nosaltres ja tenim una gata anomenada Andros. El gat és juganer i afectuós. Hem descobert que és mascle. Algú vol un gat?