Dia: 23 de desembre de 2015

Carmen Mascarell _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

En Quim és un espia secret que investiga la mort del seu amic militar. Ha sortit a buscar el correu i s’ha trobat un home que l’apunta amb una pistola mentre li demana educadament que l’acompanyi. Creuen la ciutat sencera fins arribar al bosc. El fan baixar del cotxe i el condueixen a l’entrada oculta del que sembla una cova. Creuen la porta i davant els seus ulls apareix un enorme laberint, on al bell mig es troba una estàtua de Mercuri. Algú li diu: –Espavila’t, nen! Que m’espavili a què?, pensa en Quim. Què he de fer? De sobte, sorolls de trets fan que el nostre amic hagi d’arrencar a córrer, endinsant-se en el laberint. I és que si fem orelles sordes a la vida, la vida ja s’espavila per fer-se escoltar i col·locar-nos al lloc que ens pertoca.

Mario Agudo _3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

La barca els bressola. No es parlen, no es miren, desitjarien que la discussió no s’hagués produït mai. Un moviment simultani de les canyes els treu de l’ensopiment. En Pere sap que no són aigües segures i no li treu l’ull de sobre. Sembla que el peix té més força que ella, es desequilibra. El marit té por de no tornar-la a veure mai més, agafa la canya amb força, sent una suor freda, els ulls felins el busquen. Reacciona, l’agafa per la cintura salvant-li així, probablement, la vida. Es miren, es fonen en una abraçada i ella se n’adona de tot i de res. No vol pensar, només vol sentir: el seu home, la vida, un profund agraïment…