Dia: 28 de desembre de 2015

Paulo Martins _3r A INSTITUT ESPANYOL

Allà, al meu davant, m’estava jo, ben quiet. El meu cos, el meu rostre…, la meva persona. Jo, desdoblat. La mateixa persona..? Estava confós, què hi feia allà en aquell llit envoltat de tanta gent? No m’ho podia creure, era impossible. La gent plorava. Els coneixia a tots. Vaig recordar que havia tingut un accident de moto, jo era molt bo amb la moto. Sí, ara me’n recordava, havia caigut de la moto perquè se m’havia creuat un gos…, i em vaig desviar per evitar-lo, però no recordava res més.  Ara veia el meu fill plorant i li preguntava per què plorava, però ni em mirava. Ningú no em veia. Aleshores ho vaig entendre tot.

Laura Gómez _3r A INSTITUT ESPANYOL

Estava espantada, amagada sota el meu llit. Havia vist morir els meus pares, alguna cosa em deia que jo seria la següent. Un senyor estrany deambulava per la casa. Intentava agafar el telèfon, que era al costat de la porta de sortida, però no podia arriscar-me. No sabia què fer. I si em volia matar a mi també? Vaig sortir de l’habitació i, mirant al meu voltant, vaig buscar un pal per poder defensar-me. Vaig caminar cap a la cuina i de sobte unes mans em van agafar pels colzes: era la meva germana, que em deia que al nostre país havia començat una guerra. Hauríem de fugir cap a un altre país a la recerca de treball i felicitat!