Paulo Martins _3r A INSTITUT ESPANYOL
Allà, al meu davant, m’estava jo, ben quiet. El meu cos, el meu rostre…, la meva persona. Jo, desdoblat. La mateixa persona..? Estava confós, què hi feia allà en aquell llit envoltat de tanta gent? No m’ho podia creure, era impossible. La gent plorava. Els coneixia a tots. Vaig recordar que havia tingut un accident de moto, jo era molt bo amb la moto. Sí, ara me’n recordava, havia caigut de la moto perquè se m’havia creuat un gos…, i em vaig desviar per evitar-lo, però no recordava res més. Ara veia el meu fill plorant i li preguntava per què plorava, però ni em mirava. Ningú no em veia. Aleshores ho vaig entendre tot.