Cristina Rozados _3r D EA 2A SANTA COLOMA
M’allunyo de tu, perquè tinc por, estic jugant amb foc, el cor em diu que segueixi, el cap em diu que m’allunyi, a qui faig cas? Finalment obeeixo el meu cap i és dur però si no em cremaré. T’ignoro, em fa mal. Davant de la gent ens fem els forts però quan ens quedem sols; el món s’ensorra i les llàgrimes regalimen per les galtes. Els records s’acumulen, aquells somriures que em regalaves cada dia, quan m’abraçaves com si fóssim els últims habitants en aquest món. Doncs ara decideixo que ja és hora de deixar l’orgull de banda. Caure en la temptació de cremar-nos en el foc etern.