Dia: 13 de gener de 2016

Cristina Rozados _3r D EA 2A SANTA COLOMA

M’allunyo de tu, perquè tinc por, estic jugant amb foc, el cor em diu que segueixi, el cap em diu que m’allunyi, a qui faig cas? Finalment obeeixo el meu cap i és dur però si no em cremaré. T’ignoro, em fa mal. Davant de la gent ens fem els forts però quan ens quedem sols; el món s’ensorra i les llàgrimes regalimen per les galtes. Els records s’acumulen, aquells somriures que em regalaves cada dia, quan m’abraçaves com si fóssim els últims habitants en aquest món. Doncs ara decideixo que ja és hora de deixar l’orgull de banda. Caure en la temptació de cremar-nos en el foc etern.

Yuney Aguilar _3r D EA 2A SANTA COLOMA

Totes aquelles persones que creuen que madurar és només de fruites s’equivoquen. Tots els humans ho fan. Al principi neix i a mesura que passa el temps va creixent fins a una edat on ja has crescut i només et queda anar fent-te més petit, quan et surten les arrugues, taques a la pell i els cabells es comencen a quedar blancs. Exactament com una fruita. Primer neix, i a mesura que passa el temps es va fent més gran i agafa color. Fins que un dia es va podrint i alhora fent-se més petita. Fins que només en queden les llavors, el que amb els humans arribarien a ser els ossos.
En aquesta vida tot ésser viu és com una fruita.