L’anell de les fades

Ainhoa da Silva _3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Hi havia una vegada un nen que plorava. Una nena li va demanar què tenia. Els seus pares havien mort i ara estava sol. La nena va treure un anell daurat i platejat i li va regalar. Ella li va dir que les fades l’havien fet, que era màgic i que el protegiria. Després li va fer un petó a la galta i va marxar. El temps va passar i el nen, que ja era un home, havia guardat preciosament l’anell per al dia del seu matrimoni. La noia va riure i li va demanar d’on l’havia tret. El noi li va dir que li havia donat la seva salvadora. La noia va somriure i va dir: “Vaig regalar aquest anell a un nen, quan tenia 8 anys.”

El meu germà

Eric Breil _3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Tenir un germà és un privilegi ja que és la persona més propera. Amb ell, jugues, rius, comparteixes el bo i el dolent de la vida. És el meu confident, el meu millor amic. Només amb una mirada endevino si alguna cosa no funciona. Si necessito ajuda sempre hi és. Això no impedeix baralles, enveges. Sempre un dels dos ajudarà l’altre, passi el que passi. A vegades són els pares els que posen ordre. La tossuderia és sovint causa de discòrdia. Aquests inconvenients tenen finalment solucions i fem les paus, el més sovint. No puc pensar d’estar separat del meu germà. Sense la seva presència la meva vida seria molt avorrida.