Dia: 17 de gener de 2016

Daniela Marrugo _3r D INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

Recordaré cada somriure, cada abraçada, cada llàgrima dels meus pares. Que ràpid ha passat el temps! Ara penso que hauria d’haver-los estimat més, d’haver passat més temps amb ells, però al meu cor no cap més amor del que ja els tinc. I ha arribat el moment en el qual aquell pollet tímid i indiferent al món que l’envoltava, ha d’emprendre el viatge aquell tan esperat perquè ha d’abandonar el niu, per veure el mateix món que veia des de casa, per ara veure’l des d’una altra perspectiva; aquesta perspectiva que solament veiem i entenem nosaltres. En aquesta decisió no ens acompanyen els pares però sempre tindrem el seu suport.

Angelina Ubach _3r D INSTITUT ESPANYOL D’ANDORRA

Per fi ha arribat el dia, tan esperat i a la vegada tan temut: l’examen per entrar a la universitat. Me l’he estat preparant gairebé des que tinc consciència. Encara recordo totes aquelles tardes quan anava a la petita biblioteca del poble, o les nits que els meus amics anaven de festa i jo em quedava a casa, entre aquelles quatre parets tan conegudes de la meva habitació. Tinc un munt de nervis a sobre, però també sé que estic preparada. Veig com entra una multitud d’estudiants a l’edifici, ha arribat l’hora. Faig un últim repàs als meus apunts i travesso la gran porta de fusta que d’aquí a poc se’m farà coneguda. Desitgeu-me sort!