Dia: 18 de gener de 2016

Ahinara Gil _3r C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP

S’havia fet de nit.Tot era fosc, la boira tapava tot el meu voltant, un soroll imminent s’escoltà des de l’altra punta del bosc. Intento acostar-me. De sobte, un noi molt estrany que no havia vist mai, se m’acosta i em dóna una moneda rara. Miro al meu voltant. No hi ha ningú. El noi que m’havia donat la moneda va desaparèixer. Em vaig quedar sol, era bastant estrany. De sobte vaig veure un pou i m’hi vaig acostar, vaig caure dins . Ara que recordo estic somiant. Estic somiant que algú vingui i em tregui d’aquest pou. Estic trist i sol. Fa més de 20 dies que hi sóc. Em miro les butxaques i trobo la moneda. Quina estranya sensació.

Odile Gómez _3r C EA 2 ENSENYANÇA ENCAMP

Tot és igual fins que un dia tot canvia. Deixes de dormir perquè tens malsons. No vols menjar. Plores. Ha marxat. No tornarà mai més. Tothom et diu que és la vida, que l’hem d’oblidar, que tot ha de seguir endavant, i em demano… És que els altres el volen oblidar i ja està? No volen buscar una resposta? Per què aquell dia? Per què així? Per què ara? Per què? Per què? I tota l’estona així. És que els altres no farien el que fos perquè tornés? Per abraçar-lo, per no deixar-lo mai escapar. Em poso a pensar que si aquell dia no hagués estat sol, si li haguéssim demanat què passava… Si l’ haguéssim ajudat potser… Però ja era mort.