Dia: 10 de març de 2016

Laia Moliné_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Sabeu aquella sensació quan la mare us renya per culpa de la vostra germana? Aquella sensació d’impotència? Per què no pots fer res al respecte? Doncs aquella sensació va ser la que vaig sentir quan vaig trepitjar per primer cop la meva nova escola, quan tots els nens que no coneixes, se’n riuen de tu i et fan coses cruels. I tu penses: és culpa meva que no sigui normal? Realment si em coneguessin sabrien que sóc un bon nen i que quan em diuen aquelles coses cruels em venen ganes de cridar i de contestar-los. Però m’aguanto perquè sé que si dic res encara riuran més de mi i serà pitjor. Crec que no és culpa meva; això és cosa del destí.

Francesc Martí_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

I de cop i volta ja estava al terra i sense poder-me moure. Els nens m’estaven immobilitzant perquè no em pogués moure i que em poguessin pegar els dos que quedaven sense poder-me defensar. El més gran em va començar a pegar cops de puny a la cara i l’altre puntades de peu a l’estómac. Va ser llavors quan, d’entre els matolls, van sortir el Joan, l’Albert i el Marc. Eren amb els que estava enfadat perquè el dia anterior els havia xutat la pilota de bàsquet fora dels límits de l’escola i vam haver d’anar a direcció. Entre els tres els van apartar i vam poder marxar corrents. Vam anar directes a queixar-nos a la mestra.