Un cop de sort

Francesc Martí_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

I de cop i volta ja estava al terra i sense poder-me moure. Els nens m’estaven immobilitzant perquè no em pogués moure i que em poguessin pegar els dos que quedaven sense poder-me defensar. El més gran em va començar a pegar cops de puny a la cara i l’altre puntades de peu a l’estómac. Va ser llavors quan, d’entre els matolls, van sortir el Joan, l’Albert i el Marc. Eren amb els que estava enfadat perquè el dia anterior els havia xutat la pilota de bàsquet fora dels límits de l’escola i vam haver d’anar a direcció. Entre els tres els van apartar i vam poder marxar corrents. Vam anar directes a queixar-nos a la mestra.